Experiencias en AVECE-ICTUS con arteterapia

Tras sufrir un ictus, las personas han de enfrentarse a un duro cambio existencial y a la sensación de pérdida de lo que era su día a día. Las secuelas motoras y cognitivas, afectan a la independencia de la persona, a su autoimagen y a los roles que desempeñaban con anterioridad. Como consecuencia, es común que haya una gran pérdida de confianza, aislamiento, dificultades para formar parte de actividades sociales, cambios frecuentes de humor, y poca confianza en el futuro.
Nuestras experiencias en AVECE-ICTUS Asociación Catalana de personas con Accidente Vascular Cerebral y en el Grup de Suport Neuropsicòlogic nos han permitido comprobar como el arteterapia, desde su enfoque no verbal, proporciona un modo alternativo de expresión de los conflictos internos y emocionales, permite la simbolización de emociones difíciles de manejar como la ira, la tristeza o la impotencia. Durante el proceso de creación, la persona ha de plantearse unos objetivos y tomar decisiones, además, se enfrenta a retos distintos a medida que avanza, soluciona, prueba, cambia, rehace, etc. Todo ello otorga un cierto empoderamiento, facilita el desarrollo de nuevas habilidades, aumenta la confianza en uno mismo y genera un sentido de orgullo y eficacia, que potencia la fuerza y las ganas de lidiar con la nueva situación. Por otro lado, la participación grupal en talleres artísticos promueve la interacción social, aumenta la autoestima y la confianza, y favorece el establecimiento de una identidad positiva. Además, el hecho de compartir la experiencia del ictus permite la empatía entre los miembros del grupo, a la vez que aporta una cierta perspectiva de vida.

Algunos testimonios:

No sé cómo explicarlo, pero es que, cuando me pongo a pintar, me entra una cosa aquí en el pecho… (J.M, 60 años).

M’agrada perquè he fet el que volia, molt dolent o més bé, però he fert el que volia, (M. 57 anys).

… visualitzar què vols fer i explicar i pintar el que passa per la ment, coses que remenen el cap, (J. 40 anys).

Una cosa molt maca, que ho he passat molt bé, he pintat coses que no m’hagués imaginat mai (E. 60 anys).

Anuncios

Grup d’oncologia a l’Hospital Clínic de Barcelona

No cal dir que la circumstància vital per la que travessen les persones que estan seguint un tractament oncològic és extremadament difícil, tant a nivell físic com emocional i mental. La pressió, la por, l’angoixa i, en general, el malestar que genera la malaltia deixen pocs moments de tranquil·litat i, encara menys, ocasions per sentir la pròpia força i estimular l’autoestima.

Aquest és l’objectiu del grup d’arteteràpia amb el que treballem a l’Hopital Clínic de Barcelona: oferir als pacients un espai segur i acollidor en el que experimentar amb els materials plàstics sense objectius, sense pressions, únicament per plaer. Treballant amb tècniques com el pastel, per exemple, les persones poden gaudir d’un procediment poc exigent, fàcil de corretgir, agraït, i del que acostumen a obtenir peces estèticament agradables, suaus, que fins i tot ofereixen estímuls al sentit del tacte (els colors es poden “acaronar” mentre es barregen) i de l’oïda (el frec de la barra sobre el paper és com una música en moments de concentració). En conseqüència, la persona gaudeix no només del procés, sinó també d’un resultat que la fa sentir-se capaç, que la fa sentir-se creadora. Perquè ho és.

Resolución de conflictos y arteterapia en la EOI de El Prat de Llobregat

Los tiempos cambian, y desde la perspectiva de la educación, esto es algo que no podemos obviar. Por eso necesitamos constantemente nuevos recursos, nuevas estrategias y, sobre todo, nuevos puntos de vista para afrontar las novedades con las que los docentes se encuentran en su día a día. Es el profesorado quien conoce los cambios sociales de primera mano, porque están “en la vanguardia” y les llegan diariamente al aula.

Muchos de estos cambios, últimamente, han supuesto la necesidad de que las profesoras y los profesores aprendan (aprendamos) a gestionar conflictos que, tiempo atrás, rarmente se encontraban en las escuelas. Esto, probablemente, no es ni bueno ni malo…es simplemente un proceso inevitable de evolución de nuestra sociedad. No ha habido ninguna época histórica que fuera un lecho de rosas, pero estaríamos de acuerdo en que la nuestra es una de las más demandantes: estamos sometidas a un constante alud de información, se nos exigen unos grados de escelencia y de competitividad que no estamos biológicamente preparados para asumir y, como consecuencia, nuestros niveles de estrés y de conflictividad aumentan… Por otra parte, cada vez somos más conscientes de que todas las personas, incluidas las adultas, necesitamos que nuestras emociones sean reconocidas y tenidas en cuenta en todos los ámbitos, no sólo en el personal. De aquí el creciente interés por la educación emocional.

Y, ¿qué podemos hacer? Pues, seguramente, lo mismo que el equipo docente de la EOI de El Prat de LLobregat ( https://agora-eoi.xtec.cat/eoielprat/ ) está haciendo: prevenir y estar a la altura de lo que los nuevos tiempos piden a los educadores, poniendo toda su buena voluntad para, de alguna forma, salir de su zona de seguridad y prepararse para el futuro. Ha sido todo un placer trabajar con este claustro ofreciéndoles la posibilidad de entrar en contacto con los recursos plásticos a la hora de abordar un tema tan importante en la educación actual.

Experimentant amb les emocions, l’art i….l’anglès!

Una de les coses que et queden més clares quan treballes en educació és que, ja sigui amb nens, adolescents, adults o gent gran, l’aprenentatge sempre és més fàcil _ i perdura més a la memòria _ si el plantegem des de l’experiència i les emocions. Això és quelcom de què ara tothom parla perquè els neurocientífics _ els “déus” de la nostra era, amb tots els nostres respectes pels uns i pels altres _ ens han dit que és veritat, que ho han comprovat posant tot un seguit d’electrodes als nostres innocents caperrons que, Voilà! s’il·luminen com discoteques eivissenques cada vegada que aprenem alguna cosa amb les mans o ens diuen quelcom que podem connectar amb un sentiment.

Però si treballes amb persones, això no és cap novetat per tu, oi?

Una de les mostres més recents que tenim sobre això és l’experiència portada a terme com a demo per My Second Language (http://mysecondlanguage.es/) al CIRD de Cornellà de Llobregat. Recipe for my family va ser un taller per famílies en què, a través de l’ús de materials plàstics, i utilitzant la pròpia biografia com a contingut, vam poder endinsar-nos en les nostres emocions tot barrejant-les amb la cuina (sí, sí, heu sentit bé: en el fons, no són àmbits tan diferents!), i tot això, (no us ho perdeu) fent servir l’idioma anglès!

Ens vam centrar en col·laborar per crear la recepta emocional perfecta per cada família, vam treballar amb les mans i….curiosament, les paraules en anglès van entrar per la porta gran.

Gràcies a My Second per oferir-nos la possibilitat de donar una mostra d’aquest tipus d’enfocament a les persones que aquella tarda s’hi van apropar al CIRD.